L'inici de Touch of Evil (en castellà, Sed de mal), del geni que fou Orson Welles, és un gran (el millor, al meu parer) exemple de pla-seqüència. Com que hem tingut problemes per visionar-lo a classe (tot i dur la pel·lícula original- això sempre, sempre-), el penge ací per tal que en gaudiu.
Recordem que un pla-seqüència és un treball gairebé coreogràfic: conjugar tants elements en un sol pla és un exercici de virtuosisme.
Un altre exemple, molt més actual, és el del començament del film Snake eyes (Brian de Palma). Vibrant.
O La soga, l'experiment fílmic d'Alfred Hitchcock. En parlem?