dilluns, 3 de novembre de 2014

Nosferatu, obra mestra de l'Expressionisme Alemany


Estudiats ja els fonaments bàsics del llenguatge cinematogràfic, i seguint amb les diverses aportacions que han fet del cinema l'art del segle XX, ens hem endinsat en l'expressionisme alemany. 
Mentre que als Estats Units s'optà per una producció "comercial", centrada en westerns i comèdia/drama, Europa desenvolupà un tipus de cine molt lligat als moviments artístics de l'època. Així, l'Expressionisme Alemany prengué molta força al món de les imatges en moviment durant el període de la República de Weimar. Es tractava de crear atmosferes inquietants a través de maquillatges i decorats artificiosos, tot deformant la realitat, per tal de mostrar, amb aquest desequilibri, la visió subjectiva i la problemàtica del protagonista (que era un reflex de l'Alemanya d'entreguerres, vençuda a la I Guerra Mundial). Obres com Metròpolis (Fritz Lang, 1927),  amb una visió apocalíptica de la societat del futuro El gabinet del Dr Caligari (Robert Wiene, 1920)... en són un bon exemple. Aquest moviment es veié truncat amb l'arribada de Hitler al poder. Molts directors, actors i guionistes emigraren als Estats Units fugint de la persecució nazi, i allí continuaren la seua carrera, tot impregnant de clarobscurs (reals i psicològics) el cine negre de Hollywood, influència que ens ha arribat fins a l'actualitat. Fritz Lang és un dels realitzadors més destacats. 
Nosferatu (F.W. Murnau, 1922), adaptació lliure de Dràcula (Bram Stocker), arribada als nostres dies a pesar de la demanda de la vídua de l'escriptor, és una obra mestra que es distingeix de les anteriors en la utilització d'escenaris naturals (l'amenaça silent de les muntanyes a poqueta nit, el castell ombrívol, el vaixell carregat de mort...), així com dels contrasts de llums i ombres. I, sobretot, l'ombra com a símbol d'anul·lació, de perill, de mort. Una pel·lícula de terror carregada de poesia visual. Una joia. En parlem.

4 comentaris:

ananda catala ha dit...

Aquesta pel·licula m'agradat molt perque a pesar de ser una pel·licula muda, amb el sons que l'acompanyen li donen l'importancia corresponent a cada escena, quan hi ha que recargar una escena de por fiquen una música intrigadora i així amb totes les seqüencies i també amb l'ajuda dels planols, que a mi el que més m'agradat ha sigut el pla que hi ha de Nosferatu baixant del barc, que es un pla contrapicat carregat de força.

Alexjandro Ocaña Jimenez ha dit...

la pel·licula ma sorprés,perque no m´esperaba que una pel·licula de fa tant de temps,i muda,poguera agradarme tant com ha fet esta,n´hi ha diversos plans que tenen els corrents de l´expressionisme alemany,el que mes en va agradar es el planol de Nosferatu pujant les escales en el que veiem la seua ombra.
Personalment m´haguera agradat poder veure el Gabinet de Dr Caligari per que tant com nos l´havia comtat la professora en pareixia una pel·licula molt interessant.

víctor jarque ha dit...

Total y que era una película muda per ami A sigut una peli entretinguda me han agradat. El pla en el que se li vegen les mans y la sombra en la qual le mosega el coll per A xuplarli la sang altre moment de la película que m'ha agradat es la sombra de nosferatum pujant les escales.Finalment a pesar De ser tan antiga te molts detalls molt ben fets. Espere ver mes películes com aquestes.

Alex ha dit...

Nosferatu m'ha paregut una pel.lícula prou bona, perque tot i que siga muda , fa que tu poses la veu als personatges, perquè te ho imagines. Es podria dir que és l'inici de la gran historia de Drácula. Es la primera pel.lícula que fan dels o sobre els vampirs i per a mi la millor de totes.No dic res més a soles la recomane, perque de veritat val la pena vore-la. Alex Zaballos